Sultains of Swing a la Gorra Marinera

El vessant sud de la Gorra Marinera es caracteritza per les seves balmes i forats. La via proposada guanya el cim del monòlit buscant el camí més senzill per arribar-hi. Això farà que la ruta serpentegi per la paret buscant les seves debilitats. Trobarem però, trams de gran bellesa, que la fan una escalada recomanable i una manera prou elegant d’accedir a aquest emblemàtic cim.

Aproximació:

Des de l’Estació Superior del funicular de Sant Joan prenem el camí cap a Sant Joan. A l’alçada de la Gorra Marinera ens desviem per un corriol que puja a mà dreta fins al peu de via.

L1(IV+)

La via comença just on s’acaba la vegetació entre la canal de la Miranda de Sant Joan i la Gorra Marinera. Els primers metres són un flanqueig una mica exposat sobre roca llastrosa, potser degut a l’incendi que va castigar fa anys aquesta part de Montserrat. Hem de procurar no seguir flanquejant cap a l’esquerra, donat que es tracta d’una altra via. Pugem recte (amb millor roca) i entrem a la balma, on fem la reunió a l’extrem dret d’aquesta. 25 metres.

L2(V)

Sortim per la dreta de la balma i encarem un muret vertical. Atacar la verticalitat és el pas més difícil de la tirada. Un cop posats en situació, anirem guanyant metres sobre roca molt bona. Després anirem flanquejant cap a l’esquerra fins arribar a la segona reunió, situada al mig de la segona balma. 30 metres.

L3(6a+)

Tot i sortir una línia de parabolts de sobre la mateixa reunió nosaltres hem d’anar cap a l’esquerra fins que trobem la nostra línia. La secció de 6a+ es tracta d’un petit mur que escup una mica, però amb preses molt bones. Es tracta de donar un bon cop de gas i no parar fins que sortim d’aquesta part més vertical. Un cop superat el tram ens resta una agradable escalada de IV+ fins la següent reunió, novament situada al mig d’una altra balma. 20 metres.

L4(V-)

Tornem a anar cap a l’esquerra fins que sortim de la balma. Tenim un pas de V- abans de poder xapar la primera expansió, així que hem d’anar al tanto perquè si caiem el pèndol és important. Un cop xapada superem un primer tram vertical per seguir després per una agradable placa inclinada amb molt bona roca fins la reunió.

L5(III+)

El darrer llarg és un pur tràmit per arribar al cim. Si volem podem flanquejar des de la reunió 4 per anar a atènyer el camí de baixada.

Descens:

Des-grimparem per la via normal (III) o bé farem un ràpel de 15 metres. En els dos casos arribarem al coll que forma la Magdalena Inferior i la Gorra Marinera.

El que més m’ha agradat:

• El segon llarg, amb passos força estètics.
• El tram de 6a+, amb unes preses somiades i on només cal decisió per superar-lo.
• Racó força tranquil si ho comparem amb les demés agulles de Gorros.

El que no m’ha agradat tant:

• Els primers metres de la via, amb roca una mica tocada, però que de seguida millora.
• Em va sorprendre molt veure que la Normal  ha estat equipada amb parabolts ¿?